Crítica FANCULTURA de Javier Matesanz.
Desterrem la idea televisiva del monòleg. Si no no cal seguir llegint ni cal anar a veure El Porc , un monòleg teatral, que és tot un desafiament interpretatiu i de narrativa escènica. Un muntatge que se salda amb un més que notable resultat a escena, en mans de Santi Celaya a la direcció, amb Pedro Orell en solitari a la porquera, i com a debut a la direcció de Minut 1 Teatre i el seu alter ego Chus Martín, que s’enfrontaven a les inevitables comparacions amb el tour de force d’Echanove fa ja dues décades i s’en surten amb nota.
Senzillesa i concreció. El protagonisme és del text i els subtextos, i de la interpretació, per descomptat, i així ho entenen tots els implicats, que no cerquen histrioismes, ni l’humor fàcil de la caricatura, però que esquitxen el relat d’ironies i de la comèdia justa del somriure sarcàstic que sovint inspira la faula. I tot funciona. La monotonia compareix en algun tramm, és cert, però de tot d’una cedeix a la força i convicció d’un Pedro Orell ajustat, contingut i enfora de la seva característica deriva bufona. Encerta amb el punt just de patetisme i tendresa, de resignació i submissió satírica, però gens cridanera, que necessita el text per ser eficaç a diferents nivells, i no només com a conte antropológic amb el tel de compromís social orwellià com a rerafons. Un bon treball.
Text de Javier Matesanz «Fanteatre»
